lunes, 14 de diciembre de 2009

Respon a les següents qüestions:

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. Els autors més coneguts de la Decadència són Vicenç Garcia, Francesc Fontanella, i Josep Romaguera.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

Els factors que influiran en la crisi de producció de literatura en llengua catalana són diversos, i apareixen alguns d'ells ja en el segle XV. Alguns d'aquests factors són el Compromís de Casp (1412) (que donarà entrada a la dinastia castellana dels Trastàmara), o la unió dinàstica amb Castella (1469) i el consegüent trasllat de la cort a terres castellanes, fet que provocarà la castellanització de les capes més altes. El pas del poder polític a la casa reial castellana, fet que al capdavall no és més que una manifestació més d'un innegable afebliment del país, és només un primer símptoma de l'esfondrament general que es produeix arran de la unió amb Castella a causa del matrimoni d'Isabel i Ferran. El centre de gravetat polític es centra a Castella, i aquesta hegemonia es manifesta en tots els aspectes. Com a conseqüència, la llengua castellana atreu cada vegada més les classes dirigents, que abandonen el català com a llengua literària.
Cal dir que la crisi, es produeix en l'àmbit de la literatura culta, però mai de la literatura popular, que gaudirà en aquests segles de gran vitalitat i no podem dir que la literatura catalana d'aquests segles s'encaminés "vers la ruïna", ja que a partir de la segona meitat del segle XIX recuperaria l'esplendor que havia tingut en altres segles.

3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, la arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trent (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Axí, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració

L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, la arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trent (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Axí, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral,
5.2. Defineix el gènere de l’assaig.

L'assaig és un gènere relativament nou. Els seus orígens es poden rastrejar des d'èpoques més o menys remotes. Només en l'edat contemporània ha arribat a assolir una posició central. És força probable que en el seu desenvolupament i hegemonia, hagin tingut una gran influència el pensament liberal i el periodisme.

5.3. Defineix el gènere del dietari

Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons , per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat. Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars. Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per ordre d'aquesta corporació, el Llibre de memòries de la ciutat de València i el Llibre d'antiquitats de la seu de la mateixa ciutat.

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d'expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica. Segons el romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional. Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes. Així, l'escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor Narren i descriuen una sèrie de fets històrics o llegendaris en vers. Sovint utilitzen el diàleg.
A vegades hi ha paraules que es repeteixen al final de cada estrofa: les falques.
Exemple: fum, fum, fum.
Acostumen a tenir diverses versions o variants, ja que a mesura que s’han anat transmetent de generació en generació s’han modificat.
Se’ls ha afegit música, de manera que s’han convertit en cançons tradicionals.
El cançoner,eś una composició musical que conté, com a mínim, una part o veu o melodia vocal, és amb dir, amb text, cantada. Normalment és de curta durada, si més no si ens atenem al text musical, donat que en el cas concret de les cançons de gesta i altres tipus da cançons narratives hi pot arribar a haver un gran nombre d'estrofes aplicades a una mateixa música. En el cas -que és el més freqüent- que aquesta part vocal soni simultàniament amb altres parts instrumentals, la vocal és la principal, de manera que, com a gènere musical la cançó queda tipificada com a música vocal, i les parts instrumentals hi fan un acompanyament.
Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col•lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.
Les nadales,és una cançó, la lletra de la qual fa referència al Nadal o per extensió, a l’hivern en general. Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal.
Els romanços s'utilitzen, en l'actual teoria de la literatura, per a fer referència un relat extens de ficció, normalment en prosa, que es diferencia de la novel•la perquè presenta un món imaginari en el qual els personatges i situacions pertanyen a l'esfera del meravellós i l'insòlit. En francès i anglès, el seu origen està en certes obres en vers de la literatura francesa que van portar el títol de "roman", com el Roman de la Rose o el Roman de Troie, però després es va estendre el seu ús a obres en prosa, generalment de tema de caballeresc

No hay comentarios:

Publicar un comentario