1. CALDERÓN DE
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos
Figures retòriques: Hipèrbole
Paràfrasi: Aquest poema ens fa entendre, que la vida l’hem de viure diàriament al màxim, ja que sense adonar-te’n passa la vida.
2. GARCILASO DE
(...) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (...)
Tòpic
Paràfrasi: La vida s’ha de viure al màxim ja que mai se sap el que pot passar en el futur.
3. FRAY LUÍS DE LEÓN
¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
Tòpics literaris: Ubi Sunt.
Figura retoriques: Hipèrbaton i Epítet
Parafrasi: Ens diu que tothom vol buscar un ambient agradable en la seva vida, però no tothom ho aconsegueix, només els sabis.
4. F. HÖLDERLIN
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
Tòpics literaris: Carpe Diem
Figures retoriques: El·lipsi i asíndeton
Parafrasi: Que els bons moments sempre tenen un final i que els tens que aprofitar mentres durin.
5. M.COSTA I LLOBERA
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
Tòpic literari: Sic transit gloria mundi.
Figura retòrica: Pregunta retòrica.
Parafrasi: Al final tots els actes que fem en la nostra vida no serveixen de res ja que algun dia morim.
6. LORENZO DE MÉDICI
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
Topic literari: locus amoenus.
Figura retòrica: Enumeració.
Parafrasi: Un home ens descriu la seva felicitat per viure en un ambient on té les seves necessitats.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(...)
Topic literari: Locus amoenus
Figura retoriqes: Paral·lelisme
Parafrasi: La cura de la natura a vegades sembla un aspecte poc important en la nostra vida, però en el fons té una repercució considerable.
8. FRANCESC VICENÇ GARCIA
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensar tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Tòpic litertari: Sic transit gloria mundi
Figures retòriques: Hipèrbaton i enumeració
Paràfrasi: Critica la importancia que se li dona als bens materials i resulta que no es el més important.
9. RUBIÓ I ORS
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els postres dills, amb veu severa,
preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?
Tòpic literari: Ubi sunt
Figura retòrica: Personificació
Paràfrasi: Quan passes un mal moment, no has de mirar en el passat i has de mirar en el futur i passar pàgina.
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l’home
de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol?
Tòpic literari: Fugit irreparabile tempus.
Figura retòrica: Pregunta retòrica
Paràfrasi: No ens serveix preocupar-nos per tot perquè quan arriba la mort poc serveixen aquestes preocupacions.
11. CÀNITC DELS CÀNTICS
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes ven aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus del guerres.
Tòpic literari: descriptio puellae
Figures rètòriques: Anáfora i Comparació
Paràfrisis: L’autor reflexa el seu sentiment sobre la dona que estima, i ens explica totes les seves característiques positivament.
12. JOSEP CARNER
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins d'una ma distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Tòpic literari: Carpe diem
Figures retòriques: Anàfora i metàfora
No hay comentarios:
Publicar un comentario